Definició

La Comissió Europea considera que certes ajudes concedides pels estats membres a les seves empreses no es qualifiquen com a ajudes d’estat, ja que els seus efectes sobre la competència són limitats.

El Reglament (UE) núm. 1407/2013 de la Comissió Europea sobre ajudes de minimis considera que les ajudes que no excedeixin un límit màxim de 200.000 euros concedides durant un període de tres exercicis fiscals no afecten el comerç entre els estats membres i, per tant, no s’inclouen en l’àmbit d’aplicació de l’article 107, apartat 1, del Tractat de Funcionament de la UE. Aquest límit es fixa en 100.000 euros per a les ajudes a les empreses que operen en el sector del transport per carretera.

A més de la quantia i el termini, l’ajuda de minimis ha de ser transparent. Segons el Reglament, es consideren transparents les ajudes brutes en efectiu, les garanties i les ajudes incorporades a préstecs (bonificacions de tipus d’interès), sempre que compleixin determinades condicions.

Àmbit d’aplicació

• Les ajudes de minimis descrites abans es poden concedir a empreses de tots els sectors, a excepció de:
• Les empreses que operen en els sectors de pesca i aqüicultura.
• Les empreses que operen en la producció primària dels productes agrícoles enumerats a l’annex I del Tractat UE.
• Les empreses que operen en la transformació i comercialització dels productes agrícoles de l’annex I del Tractat UE quan l’import de l’ajuda es determini en funció del preu o de la quantitat dels esmentats productes adquirits a productors primaris o comercialitzats per les empreses interessades, o quan l’ajuda depengui de si es repercuteix totalment o parcialment sobre els productors primaris (agricultors).
• Les activitats relacionades amb l’exportació.
• L’ajuda subordinada a un ús de béns nacionals amb preferència sobre béns importats.
• L’adquisició de vehicles de transport de mercaderies per carretera concedida a empreses que realitzin per compte d’altri operacions de transport de mercaderies per carretera.
• Les empreses en crisi.

El sector agrícola i els sectors de pesca i aqüicultura estan subjectes a la seva pròpia normativa de minimis: Reglament (UE) núm. 1408/2013 de la Comissió, de 18 de desembre de 2013, i Reglament (UE) núm. 717/2014 de la Comissió, de 27 de juny de 2014, respectivament, que estableixen altres límits d’ajuda de minimis així com condicions específiques per a aquests sectors.

Si una empresa opera tant en el sector agrícola o pesquer com en un o més sectors o desenvolupa altres activitats incloses en l’àmbit d’aplicació del Reglament (UE) núm. 1407/2013, el Reglament esmentat s’aplicarà a les ajudes concedides a aquests últims sectors o activitats, a condició que es garanteixi per mitjans apropiats, com la separació d’activitats o la distinció de costos, que la producció primària de productes agrícoles o la producció, transformació i comercialització de productes de pesca i de l’aqüicultura no es beneficien de les ajudes de minimis concedides d’acord amb el Reglament esmentat.

Control

L’Estat membre no pot concedir una ajuda de minimis fins que no hagi comprovat que això no incrementa l’import total de l’ajuda de minimis rebuda per l’empresa durant el període de l’exercici fiscal en curs i dels dos exercicis anteriors per sobre del límit màxim establert.

Per això les empreses que sol·licitin una ajuda de minimis a CDTI han de presentar, juntament amb la seva sol·licitud d’ajuda, una declaració expressa degudament signada pel seu representant legal sobre qualsevol altra ajuda de minimis rebuda durant els dos exercicis fiscals anteriors i durant l’exercici fiscal en curs.

Quantia i mètode de càlcul de l’ajuda

L’ajuda total de minimis concedida a una única empresa no ha de superar els 200.000 euros durant tres exercicis fiscals, excepte per al sector de transport per carretera, que és de 100.000 euros, el sector de la pesca i l’aqüicultura, amb un límit de 30.000 euros, i el sector agrícola, amb un límit de 20.000 euros.

A aquests efectes, “única empresa”, inclou totes les societats que tinguin almenys un dels vincles següents entre si:

a) una empresa té la majoria dels drets de vot dels accionistes o socis d’una altra empresa;

b) una empresa té dret a nomenar o revocar la majoria dels membres de l’òrgan d’administració, direcció o control d’una altra societat;

c) una empresa té dret a exercir una influència dominant sobre l’altra, en virtut d’un contracte subscrit amb aquesta o una clàusula estatutària de la segona empresa;

d) una empresa, accionista o associada a una altra, controla sola, en virtut d’un acord celebrat amb altres accionistes o socis de la segona, la majoria dels drets de vot dels seus accionistes.

Les empreses que mantinguin qualsevol de les relacions previstes a les lletres de la a) a la d) del paràgraf primer a través d’una altra empresa o d’altres empreses també es consideren una única empresa.

Totes les ajudes s’han d’expressar com a subvenció en efectiu, és a dir, com una quantitat numèrica. Si es concedeix una ajuda d’una altra manera, s’ha de calcular d’acord amb l’equivalent brut de subvenció. Per exemple, en el cas dels préstecs bonificats, s’ha de calcular l’equivalent brut de subvenció sobre la base dels tipus de mercat (tipus de referència) aplicables en el moment de la concessió.